27.8.12

Somos lo que sabemos que comemos

Hay libros, también en temas gastronómicos, para leer en momentos especiales. Con la mente relajada, en calma, mejor en silencio. “Cocinar, comer, convivir” (Ediciones Destino) es uno de ellos. Se trata de un libro sobre filosofía y cocina, articulado, como quien pasea tranquilamente a través de una larga conversación entre dos sabios. Cocinero y filósofo, Andoni Luís Aduriz y Daniel Innerarity, elaborando, de forma conjunta y complementaria un “ensayo de gastrosofía” -como concluyen en el epílogo-, o para decirlo con palabras más incisivas, “un pequeño sabotaje contra la obligación de ser especialistas que nos impone el sistema de organización de los saberes y las profesiones”. Los pensamientos fluyen circularmente. De los alimentos reales y simbólicos al oficio de cocinar; de la tradición a la industria; del individuo devorador a la convivencia social; con dos capítulos para enmarcar, en los que chef y filósofo discurren sobre la relación entre cocina y territorio (Global/local) y sobre los horizontes anhelados de la gastronomía (El gusto).

El libro no pretende sentar cátedra ni descubrir pensamientos inéditos (algunos capítulos son, de hecho, síntesis impecables de teorías trazadas con anterioridad por otros autores), sino reflexionar serenamente sobre la comida, interpretar la cocina con las herramientas que subministra la filosofía, pensar el mundo desde la mesa. Aproximaciones alejadas históricamente tanto del mundo endogámico de la cocina profesional como de los impenetrables compartimentos estancos del saber académico. Aduriz e Innerarity abogan, sin abandonar la lucha permanente contra el hambre en el mundo, por la educación del gusto como una de la principales tareas de la humanidad. “Saborear es una forma de saber” y cuanto más sepamos sobre aquello que ingerimos y saboreamos más libres seremos, cocinando, comiendo y conviviendo. Y quizás, por ende, algo más felices.

4.8.12

Jordi Garrido, aire fresc a Mas de Torrent


Jordi Garrido és, avui per avui, un home feliç. L’optimisme vital, la il•lusió per la cuina, la sensibilitat per la terra són virtuts congènites que li han permès sobreviure en aquesta travessia del desert a Xàtiva on ha remat els darrers anys a contra corrent mantenint ferm el rumb emprès al seu Portal Fosc. Però hi ha un dia que les estrelles somriuen i originen a la vida canvis somniats. És llavors quan l’horitzó s’amplia i el cor s’eixampla. A Mas de Torrent buscaven cuiner per fer un relleu tranquil , al mateix temps que Jordi Garrido buscava cuina on començar de nou un cop tancada l’etapa de Portal Fosc. L’assumpció de responsabilitats s’ha fet, així mateix, de forma esglaonada, sense presses. D’entrada, als mesos d’estiu, el xef porta la batuta del restaurant de la piscina; ordena, endreça, crea metodologia i forma equip, introduint ja plats de collita pròpia. Al setembre, si tot va bé, el relleu abraçarà la cuina central que abasteix el menjador gastronòmic i produeix i serveix convits i àpats grans.

El Jordi Garrido de Mas de Torrent és el de sempre, fidel a una filosofia de confiança en els productes de proximitat i en els pagesos i productors que hi ha al darrera. La immersió a l’Empordà no té treva i no tardarem a veure noms propis de gent de la terra a la carta, de ben segur. Practica una cuina neta, clara, triant sempre la tècnica més apropiada per enaltir el producte i satisfer el paladar. Nostrada l’escalivada amb anxoves, rossinyols i brandada; excelses les gambes de Palamós bullides amb algues; envellutat el verat escabetxat, ametlles i alfàbrega; golosa la torrada de formatge amb calamarsons, verdures, romesco i espàrrecs; de claca i pandereta el dèntol amb oli de pebrot; refrescant i digestiva la sopa de cireres, gelat de gerds i fruits vermells; gormanda la pera caramel•litzada, cacahuet i toffee.

I per reblar el clau el servei, liderat per Pere Palmada, sommelier d’ofici, veterà a la sala de Mas de Torrent, atent, proper, entès, professional i amant dels bons vins de la terra , allà on n’hi hagin. Per això va proposar regar els plats amb un Gresa blanc del 2010, de garnatxa blanca i roja i samsó, un Josep Puig negre i un Les Paradetes 2010 d’Escoda-Sanahuja per treure’s el barret.Amb un equip així Xevi Rocas, director d’orquestra i patró major, té Mas de Torrent, per estona, preparant-se per tornar a competir a les divisions d’honor. Lluint al costat del nou Spa al mig del bosc, de les luxoses habitacions d’interiorisme avantguardista, d’unes instal•lacions a l’alçada dels millors Relais&Châteaux, una joia de cuina.

Afores de Torrent s/n
Torrent
Girona
T. 902 55 03 21


Escalivada, anxova, rossinyols i brandada
Gambes de Palamós bullides amb cítrics i algues
Torrada amb formatge, calamarsons, verdures i espàrrecs
Verart escabetxat, atmelles i alfàbrega
Dèntol amb oli de pebrots
Sopa de cireres, gerds i fruits vermells
Pera caramelitzada, cacahuet i toffe