28.8.09

De la font estant

L’altre dia, mentre pouava aigua a la font, va arribar un home d’un poble veí. Tan sols ens coneixíem d’anomenada però mentre esperava la vam fer petar una estona. Tots dos estàvem d’acord que anar a la font és una activitat reservada a gent sense pressa. A dies en què ens puguem prendre el temps per fer-ho i tinguem temps per perdre. Coincidíem a valorar moments com aquells, que donen pau i serenor, escoltant el toc-toc del pica-soques i el soroll de l’aigua quan brolla, tot gaudint de la fresca que regala l’ombra del faig. Lamentàvem també l’estat d’abandó d’algunes fonts, les que s’han eixugat i perdut i les d’aigua que no es pot beure per culpa dels que han abocat sucs impurs a la terra, sense moderació ni escrúpols. L’estadística és tossuda. El darrer estudi del GDT sobre la concentració de nitrats a l’aigua de les fonts d’Osona segueix mostrant dades preocupants. Les de la Plana de Vic i el Lluçanès, en general, es mantenen en índexs molt superiors als 50 mg/l de nitrats, algunes fins i tot empitjorant respecte al mostreig del 2005. Tret de les de Sant Vicenç i alguna de Torelló, se salven les del Vall del Ges, com passa al Bisaura amb l’excepció de Sora i Sant Quirze. I gaudeixen de bona salut general les del Collsacabra, Guilleries i, sobretot, Montseny. Ens atabalen autèntiques foteses mentre deixem perdre un bé escàs com és l’aigua a tocar de casa.

(publicat a El 9 Nou)


27.8.09

Amanida pagesa amb peix sec de Formentera

Temps: 30’
Dificultat: baixa

Ingredients

2 tomàquets d’amanir
1 ceba
2 grans d’all
1 pebrot vermell escalivat
2 patates escalivades
1 pebrot verd
1 pot de peix sec de Formentera en oli
olives negres
oli d’oliva, sal, vinagre
pa torrat

Elaboració

Escaliveu i peleu el pebrot vermell, les patates i els alls.
Poseu la ceba en aigua i vinagre.
Talleu per amanir els tomàquets, el pebrot verd i la ceba, i poseu-los en una plata o plat d’amanida. Afegiu-hi les patates tallades a rodanxes. Amaniu-ho.
Aixafeu la polpa del pebrot escalivat i els alls i feu-ne una pomada afegint-hi oli d’oliva.
Afegiu el peix sec esmicolat i les olives a l’amanida
Unteu el pa torrat, tallat a tires o llesquetes amb el puré de pebrot i poseu-hi peix sec al damunt.
Serviu l’amanida amb les torrades al costat.

Trucs, consells i variants
L’amanida pot anar sola, sense les torrades.
Si no teniu verdures escalivades, proveu-la amb ceba, tomàquet i pebrot crus.
Hi ha qui hi afegeix albergínia escalivada.
Podeu provar-la amb tots els ingredients de l’escalivada.
Beveu-hi un vi blanc fresquet o el rosat de les Pitiüses.
Si aneu a Eivissa, no us perdeu la de Ca n’Alfredo.

14.8.09

Una gran lluitadora

El 10 d’agost és un d’aquells dies que té marca singular al calendari: nit enllà, del cel en regalimen llàgrimes, que en diuen de Sant Llorenç. Tal dia com aquest ens ha deixat Maria Rosa Collell. Ens coneixíem de petits, de quan Manlleu tot just era una vil·la. Ho recordava ella, amb memòria fidel i paraules senzilles, humils i franques, quan ara fa tres anys, en la seva condició de regidora de cultura de l’ajuntament, em presentava com a pregoner de la Festa Major. Era l’any que, amb la perseverança que la caracteritzava, recuperava per la ciutat la llegenda del Serpent, revifant un conte mític de la cultura popular manlleuenca que ens explicaven els nostres avis, diamant i morter inclosos.
Enguany se la perdrà, la festa. Ho sabia feia temps i bregava contra la mala hora traient forces de flaquesa amb un tremp i un coratge propis de persones que tenen moltes raons per viure. Les tenia malgrat les garrotades que li havia endinyat la vida. Era una gran lluitadora. Una persona riallera i vital, d’alegria encomanadissa, que haurà deixat, de ben segur, empremta a petits i grans, de la llar d’infants al saló de plens.
Quin record més plàcid deixarà entre els seus qui ha pogut acomiadar-se cantant en veu d’Edit Piaf, “no hi ha res que em sàpiga greu haver fet o deixat de fer”.
Pensar en la mort ens provoca vertigen, però ens permet, alhora, relativitzar-la.

Publicat a El 9 nou Divendres 14 d'agost

1.8.09

Un Ter més viu que mai

Un Ter més que viu que mai

Hi ha trams del Ter que comencen a fer goig. Podem gaudir de bell nou d’espais vora el riu que enamoren. És esperançador constatar el resultat d’actuacions municipals, com la de Manlleu, que han permès que el poble deixés de viure d’esquena al riu per guaitar-lo de cara i sentir-se’l seu.
En aquest context mereix menció especial la magnífica feina feta pel Grup de Defensa del Ter que precisament aquest 2009 compleix vint anys des que va néixer. L’objectiu dels fundadors era recuperar la vida i l’entorn de la Conca del Ter i, a fe que amb les actuacions dutes a terme tant en el terreny del coneixement com en el reivindicatiu, han aconseguit que avui el Ter estigui més viu que mai. Se’n poden sentir ufanosos. Ja ha hagi estat bregant per salvar els Aiguamolls o el Sorreigs, denunciant l’estat de Sau o del Gurri, o parlant de les preses del Ter i el Freser, la llavor ha fructificat.
Com a mostra, l’aposta ferma d’espai d’oci d’estiu i consum responsable a l’Embarcador de Manlleu. Hi serveixen només el bo i millor, per què menjar sigui i sa i sostenible sense cruspir-nos el món. Amanides dels horts de Can Sanglas, pa de veritat, embotits de Moià de porc ecològic de Torelló i cervesa del Montseny. Tot just al davant del flamant Museu Industrial del Ter, on cada divendres hi ha programa teatral i gastronòmic, amb el grup Corcia i el cuiner Manel Molera.

publicat al 9 Nou