14.8.09

Una gran lluitadora

El 10 d’agost és un d’aquells dies que té marca singular al calendari: nit enllà, del cel en regalimen llàgrimes, que en diuen de Sant Llorenç. Tal dia com aquest ens ha deixat Maria Rosa Collell. Ens coneixíem de petits, de quan Manlleu tot just era una vil·la. Ho recordava ella, amb memòria fidel i paraules senzilles, humils i franques, quan ara fa tres anys, en la seva condició de regidora de cultura de l’ajuntament, em presentava com a pregoner de la Festa Major. Era l’any que, amb la perseverança que la caracteritzava, recuperava per la ciutat la llegenda del Serpent, revifant un conte mític de la cultura popular manlleuenca que ens explicaven els nostres avis, diamant i morter inclosos.
Enguany se la perdrà, la festa. Ho sabia feia temps i bregava contra la mala hora traient forces de flaquesa amb un tremp i un coratge propis de persones que tenen moltes raons per viure. Les tenia malgrat les garrotades que li havia endinyat la vida. Era una gran lluitadora. Una persona riallera i vital, d’alegria encomanadissa, que haurà deixat, de ben segur, empremta a petits i grans, de la llar d’infants al saló de plens.
Quin record més plàcid deixarà entre els seus qui ha pogut acomiadar-se cantant en veu d’Edit Piaf, “no hi ha res que em sàpiga greu haver fet o deixat de fer”.
Pensar en la mort ens provoca vertigen, però ens permet, alhora, relativitzar-la.

Publicat a El 9 nou Divendres 14 d'agost

1 comentario:

Anónimo dijo...

Moltes gràcies pel record.

Moltes gràcies per dir-ho tan ben dit.

No la coneixia molt, però sempre em va encantar la seva manera de ser, la seva predisposició a fer coses per tots.

La meva sogra, que la coneixia força, diu que l´has retretada tal qual era.
Imma C.