4.4.14

Nous camins del vi


En un esplèndid treball periodístic a La Vanguardia (18/3/14) titulat “Dissidents de les DO”, Cristina Jolonch, una de les crítiques gastronòmiques més qualificades del país, establia una brillant comparació entre l’adéu de Casa Sendra i la d’un reconegut cavista que, com d’altres, no vol pertànyer a la DO Cava. Les raons, argüia Jolonch, s’assemblen: l’una i l’altre consideren que el producte que elaboren perd valor dins els labels de qualitat sectorials.

Em fixo, avui, en el cas d’Agustí Torelló Sibill, un cavista de tota la vida que reclama adscriure’s a la DO Penedès en detriment de la del cava i s’exclama de la competència ferotge a què s’han d’enfrontar els petits cavistes de qualitat a causa del despropòsit històric que fou crear una denominació de protecció territorial que permet elaborar cava a qualsevol punt de l’Estat espanyol.

El nou projecte es diu AT Roca i el va presentar la setmana passada Miquel Bofill, l’ànima del vi a Vic, a un escollit grup de cuiners i restauradors osonencs a Can Jubany. Els dos caves són de bandera. El blanc, reserva del 2012, és essència de cava (cupatge tradicional: macabeu, xarel•lo i parellada) i cos axampanyat. En el rosat acobla a la blanca macabeu vi de monestrell “seguint la recepta de l’àvia”, com qui fa cuina de raïms. Les receptes del terrer són, avui, més vives que mai. Tinguem-ne cura i gaudim-les.

Publicat a El 9 nou