21.11.08

Escabetx de ceba

Ingredients

4 cebes grosses de Coll de Nargó
4 grans d’all
1 dl de vinagre de vi blanc
1 l de vi blanc
2 fulles de llor
1dl d’oli extra verge d’oliva
Sal

Preparació

1. Peleu les cebes i els alls.
2. Talleu les cebes a rodelles de mig dit.
3. Poseu tots els ingredients, excepte les cebes, en fred, a coure en una cassola.
4. Un cop arrenqui el bull i al cap de cinc minuts afegiu-hi les cebes.
5. Deixeu coure encara cinc minuts més, apagueu el foc i deixeu-ho refredar junt.


Trucs

• La ceba de Coll de Nargó (Alt Urgell), és dolça i carnosa com poques.
• Si no en trobeu, utilitzeu ceba de confiança. La vigatana pot ser bona substituta, o una de Figueres autèntica.
• Per anar bé feu servir vinagre del mateix vi, un de chardonay, per exemple. En tot cas, que sigui de qualitat.
• El plat es por menjar sol, o per acompanyar unes mongetes seques eixint de l’olla, ara que s’han collit les noves.
• Llesqueu pa d’espelta i sque-lo amb deler, deixant-lo xop com si fos sopa.


(publicada al llibre La cuina del Pirineu català, Pep Palau, Farell editors, 2001)

De valls i dones que trenquen motlles

Les fronteres són ratlles de vergonya que tracen els governants sobre els països per dividir territoris simètrics, persones iguals, llengües idèntiques, històries i cultura compartides. Facin la prova enfilant la Vall de Camprodon i baixant a Prats de Molló pel Coll d’Ares, o a La Presta des d’Espinavell, o zigzaguejant les fites fronteres pels senders que van trepitjar amb peus feixucs milers d’homes i dones que fugien fa setanta anys de la barbàrie franquista rumb a nous inferns. Hi trobaran persones que s’entenen en la llengua comuna i un paisatge natural i cultural que acosta a qui els Estats separa.
La cuina n’és, de tot plegat, expressió genuïna. És als fogons casolans i en cases de menjar del Pirineu on encara la hi trobem dignament conservada. Per mor que no es perdi, una colla de restaurants, decidits i convençuts, s’han associat amb el noble objectiu de “recuperar i preservar la gastronomia, els productes i les tradicions locals”. S’anomenen Cuines de la Vall de Camprodon. Primer va ser la trumfa nova, amb el fred vindrà la matança del porc i durant tot l’any –començant a la primavera- el trumfo ferm: el poltre que tanca el cercle i ajunta restauradors i criadors d’eugues. Cuines on sovint manen dones, com ara la Francina al Pont 9 de Camprodon o l’Eva a Can Jordi d’Espinavell, de qui n’he tastat recentment plats exquisits. Al grup n’hi ha fins a nou més que duen la batuta als fogons Té raó l’escriptor gastronòmic asturià José Manuel Vilabella: la revolució culinària pendent està en mans de les dones.

(publicat al 9 Nou, 21/11/09)

20.11.08

Michelin més forta que mai

Avui surt finalment la guia Michelin Espanya/Portugal. Cal felicitar els afortunats, sincerament, perquè l'obtenció de l'estrella els ajudarà a omplir els restaurants i a facturar en uns temps de vaques magres pel sector. Que en gaudeixin i aprofitin l'oportunitat i posicionin amb força la marca en l'any de glòria que tenen per endavant. Portàvem dos mesos suportant travesses i una setmana llegint primícies, i escoltant secrets filtrats per Michelin. L'olla a pressió ha propiciat fins i tot l'aparició d'algun miserable que, amagat en l'anonimat, ha intentat el linxament a persones pel sol fet de ser lliures i expressar-se en llibertat. Infames a banda, tot el que s'ha publicat manté el to crític de cada any envers els criteris de la guia en el repartiment d'estrelles. La Michelin fa el que vol, i el que més vol és que es parli molt d'ells i vendre moltes guies. En aquest sentit la Michelin, un cop més hi ha guanyat i està més forta mai. Ens ho hauríem de fer mirar.  

9.11.08

Botiga de poble, compra solidària

Espinelves seguirà tenint botiga. El desenllaç anunciat ha canviat de rumb i ha tingut un final inesperat, per bé que anhelat: la botiga no tanca. La majoria de factors que motivaven la decisió són comuns –i tanmateix preocupants - als comerços de pobles petits, en els que l’oferta sol abastar una gamma àmplia de productes, en part de caducitat curta, i on la migrada clientela se cenyeix a l’àmbit local, eixamplant-se el cap de setmana i en alguns pics d’afluència massiva (posem per cas la Fira de l’Avet). Comoditat, oferta enlluernadora i preus els fan difícil, a més, competir amb les grans superfícies. Pel que fa als requisits, l’autoritat del ram acostuma a filar molt més prim en el petit que en el gran, contribuint a decantar la balança en aquesta lluita desigual. Només falta que aparegui algú amb mala fe parant la cancaneta per acabar-ho d’adobar.
Probablement aquest model de comerç s’hagi de repensar perquè sigui rebost culinari i aparador turístic, i al capdavall surtin les misses A Espinelves la Sandra s’ho ha repensat, escarrassant-se per tirar endavant el negoci i mantenir viu aquest punt de trobada i de cohesió social que és la botiga en un poble petit, ajudant de retruc a fixar habitants al territori, activitat econòmica inclosa. Fi al cap, el consum solidari pot començar de casa estant. Com a la vida mateix, en un poble també és més important un petit gest sensible que grans escarafalls.

peppalau.blogspot.com