9.11.08

Botiga de poble, compra solidària

Espinelves seguirà tenint botiga. El desenllaç anunciat ha canviat de rumb i ha tingut un final inesperat, per bé que anhelat: la botiga no tanca. La majoria de factors que motivaven la decisió són comuns –i tanmateix preocupants - als comerços de pobles petits, en els que l’oferta sol abastar una gamma àmplia de productes, en part de caducitat curta, i on la migrada clientela se cenyeix a l’àmbit local, eixamplant-se el cap de setmana i en alguns pics d’afluència massiva (posem per cas la Fira de l’Avet). Comoditat, oferta enlluernadora i preus els fan difícil, a més, competir amb les grans superfícies. Pel que fa als requisits, l’autoritat del ram acostuma a filar molt més prim en el petit que en el gran, contribuint a decantar la balança en aquesta lluita desigual. Només falta que aparegui algú amb mala fe parant la cancaneta per acabar-ho d’adobar.
Probablement aquest model de comerç s’hagi de repensar perquè sigui rebost culinari i aparador turístic, i al capdavall surtin les misses A Espinelves la Sandra s’ho ha repensat, escarrassant-se per tirar endavant el negoci i mantenir viu aquest punt de trobada i de cohesió social que és la botiga en un poble petit, ajudant de retruc a fixar habitants al territori, activitat econòmica inclosa. Fi al cap, el consum solidari pot començar de casa estant. Com a la vida mateix, en un poble també és més important un petit gest sensible que grans escarafalls.

peppalau.blogspot.com

2 comentarios:

Josep Comajoan dijo...

Sí, Pep, totalment d'acord amb tu. I pels que ens agrada passejar-nos alguns diumenges al matí pels pobles de les comarques de l'interior, i que de tant en tant també entrem a la botiga del poble, a vegades trobem a faltar una petita guia (com ja hi ha amb els restaurants) sobre les botigues de producte de qualitat que realment val la pena. N'hi ha moltes, i segur que te'n deuen venir unes quantes al cap, on et donen gat per llebre. Aquesta petita guia seria d'agrair. No sé qui l'hauria de fer, des de l'objectivat, és clar, però estaria bé.

Sempre em ve al cap un carrer comercial d'un conegut poble turístic del Ripollès, amb munts d'embotits "artesanals" als seus aparadors, una botiga al costat de l'altra. Això en una comarca on, que jo sàpiga, el porc no és pas que hi abundi. No ho sé, potser és una percepció equivocada meva, de desconeixement del tema, però sempre m'ha sembla que els porcs (no pas tots, és clar), més que del Ripollès devien ser d'alguna comarca veïna. I artesanals, bé... n'hi deuen haver de tots.

Felicitats pel bloc i pels articles d'El 9 Nou.

Pep Palau dijo...

Oi tant, Josep! Porto anys denunciant aquest parc temàtic en què es converteix una part del país els caps de setmana i que, si no es tria el gra de la palla, només perjudica els que fan les coses bé. El cas dels "embotits fets a casa" o "de pagès" el pots aplicar als formatges, o al pa, i ho trobes a poblets del Ripollès, d'Osona i de tot el Pirineu. Prenc nota de la guia que suggereixes i vejam si ens hi posem. Gràcies!