26.7.13

Busco feina

Com diu un bon amic, “avui dia tot es quantifica, excepte el grau d’estultícia que és infinit”. Per evitar no ser un més, s’estén entre els llicenciats universitaris francesos la tendència de confeccionar currículums originals per enviar a les empreses a l’hora de buscar feina. El suplement estudiantil del diari Le Figaro publicava, fa pocs dies, una detallada descripció dels candidats més agosarats.

El nivell de creativitat d’alguns CV mereix, per sí mateix, el premi d’un lloc treball. Els que més criden l’atenció tenen a veure amb les coses del menjar i del beure. Un tortell de reis dins d’una tradicional capsa de llautó de galetes en el que la fava conté l’adreça web del CV amb vídeo de l’elaboració del pastís inclosa; aquell en forma d’etiqueta d’ampolla de vi que enviava (mirant que sempre fos el propi del territori) a les escoles on buscava feina; aquella noia que s’anunciava “amb bombolles fresques i alegres” com la botella de Perrier amb codi QR del currículum a l’etiqueta; la del pot de confitura amb l’USB amb corresponent CV a dintre o el del paté de foie autèntic amb el currículum omplint la llegenda de la contraetiqueta.

Els que arriben a la jungla del mercat laboral de la universitat estant, en poden prendre nota. D’arguments, a Osona i al Ripollès, no els en falten. Hi ha galetes com les d’abans, aigües minerals a dojo, pans i coques de campionat, confitures de pot petit i, a Vic, la millor llonganissa de Catalunya i part de l’estranger.

Publicat a El 9 nou

El Vallès va de bo

Dos fets de signe contrari, han marcat l’actualitat gastronòmica catalana d’aquest final de juliol. Tots dos provenen del Vallès, del Vallès Oriental per ser més precisos. El primer va ser l’anunci, mitjançant la publicació d’una carta de la direcció del propi restaurant, del tancament de Can Fabes, el mític restaurant de Sant Celoni, el proper 31 d’agost….a no ser que aparegui abans un àngel de la guarda capitalista disposat a salvar-lo. Les declaracions de pena de cuiners famosos, amb crides incloses a les institucions, seran probablement cants de sirena. Alguns aprofitaran la desventura per recordar l’anunciada mort de l’alta cuina; d’altres, més ponderats, matisaran que el que està esgotat és un format de negoci basat en el luxe gastronòmic, sobretot si s’ha de refiar del client del país. Aquest model, segons empresaris d’hostaleria i analistes, només s’aguanta si disposa de línies de negoci d’alta rendibilitat, ja siguin els càterings a gran escala, les segones marques o els assessoraments a espais de restauració de cadenes hoteleres, on la marca és la persona. D’aquí ve que Can Fabes iniciés, ran de la desaparició de Santi Santamaria, una davallada que no ha tingut aturador. La seva mort sobtada ha estat la tomba del restaurant.

El segon fet, de caire oposat, va tenir lloc a Granollers on aquest proppassat dia 22, sota la gran porxada que acull les pageses del mercat dels dijous, s’hi va presentar un nou col•lectiu de cuina. Té nom de film d’art i assaig i apel•la als orígens d’orient vallesà : CuinaVO. Són 13 restaurants, dotzena de frare, amb padrí d’honor, en Pep Salsetes que conserva i escampa llavors. La icona estiuenca dels fogons vallesans són els tomàquets, en plural, diversos, catalogats, endreçats, apropiadament batejats, collits tots als horts locals. La iniciativa, que se suma a la vintena de grups del mateix registre escampats per tota Catalunya, és tant il•lusionant com encoratjadora. Exhala aire fresc, a la vegada que, en temps de depressió generalitzada transmet optimisme. I fa venir moltes ganes de xalar menjant al Vallès. A l’Occidental ja ho sabíem, ara toca l’Oriental.

Publicat a Osona.com

12.7.13

Fruita fresca a la peixateria

Les paraules serveixen per a entendre’ns i comprendre de què parlem. D’aquí ve que els lletraferits s’esgarrifin davant la forma trivial de fer servir expressions de moda per designar qualsevol cosa. Una d’aquestes és “reinventar-se”. Si freqüenteu tertúlies on es parli d’economia i empresa l’haureu escoltat sovint. És d’aquelles que em fa mal d’oïda. La trobo pretensiosa. Qualsevol diria que ens passem la vida inventant quan, en realitat, d’empreses i persones que inventin, en sentit estricte, n’hi ha poques. La majoria ens limitem a aplicar coneixements o tècniques apresos d’altres.

Innovar, en canvi, és d’una necessitat peremptòria. La innovació és un factor clau, que ens enforteix empresarialment i fa més competitius els productes que elaborem. La innovació en el sector alimentari local era el tema de reflexió i treball de la II Jornada de Networking Empresarial organitzada per la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona. Hi van participar més de 200 productors i elaboradors, amb una nodrida representació d’osonencs (Osona Terra al capdavant). A la taula rodona, entre d’altres, hi participava Jordi Ametller, de Casa Ametller que acaba d’obrir una esplèndida botiga a la Rambla del Carme de Vic, qui, per il·lustrar el seu innovador model de negoci, suggeria mimar la fruita com si d’un peix fresc es tractés, amb aquest símil: “qui té una fruiteria ha de pensar que té una peixateria, no una ferreteria”. Idees fresques.

Publicat a El9nou