8.7.14

Sublims arrossos a Mas de Torrent


Aquí, l’estrella clama al cel. Sóc a Mas de Torrent, aquest magnífic Relais Château situat al cor de l’Empordanet, en un entorn meravellós, vistes a Pals i a les illes Medes incloses.
Hi cuina, des de fa dos anys, Jordi Garrido, provinent de Xàtiva, pura passió culinària, enamorat de la terra on està, intuïció i tècnica a parts iguals. Hi he anat a provar els seus arrossos, al restaurant de la piscina. Són de Pals, com ho precisa a la carta, d’Albert Grassot, pagès responsable i de cultius modèlics. Total tres, dos de secs i un de caldós, tots amb la varietat carnaroli. El de peix de roca (19,90€) amb sèpia i sipions, dúctil i amorós, un punt gomós apreciable, absorbent i integrat. El de pollastre de pagès (16,60€), cargols, rossinyols i mongeta tendra; una paella de rusticitat gormanda, saborosíssim, una delícia. El caldós (14,80€), amb porc ibèric, porro i rossinyols, evocant la tradició dels arrossos caldosos del país, de gust llarg i generós. Tots tres partint de caldos de peix o carn, brous que ho valen tot, depurats, essencials, sublims, assenyalant el camí de la digestió plàcida, l’assignatura que pocs superen. En mostrarà la tècnica d’elaboració a l’octubre al Fòrum de Barcelona.
Pere Palmada, immens cambrer de vins, proposa començar amb un Troç d’en Ros 2011 blanc, el cuvée Marcel, fresc, franc i permissiu amb el trago llarg que demana sovint l’arròs. I seguir, quan l’arròs sona a carn, amb un brau negre de la terra, Mas de Torrent 2012, elaborat pel mestre Delfí Sanahuja a Peralada per festejar els 25è aniversari del Mas. Que per molts anys!


Preu mig: 35/40€
Restaurant membre de Cuina de l’Empordanet
Afores de Torrent s/n . Tf +34 902550321


 


 

3.5.14



Talents, genis i emigrants
Aquesta setmana Catalunya ha tornat ha refermar el seu lideratge al món en una de les disciplines que més rellevància internacional li ha donat en els darrers anys, la cuina. Jordi Roca, el germà petit del trio celestial, ha obtingut el flamant reconeixement de millor cuiner dolç del món. El premi, concedit per la revista britànica Magazine en el marc de la gala per nominar els 50 millors restaurants del món (una mena d’Òscars de la cuina) celebrada a Londres, li ha lliurat un dels mestres xocolaters més prestigiats, el manlleuenc Ramon Morató, en nom de Barry Callebaut, l’empresa que el patrocina.
El fet, coincidint amb la tornada d’un recent viatge a Mèxic, em mou a reflexionar novament sobre la percepció que és té dels catalans al món.
Com amb tot, les mirades són divergents. Va calant i sedimentant, mal ens pesi, una certa sensació que som un país generador de talent –bressol, fins i tot, de genis -, però buit d’oportunitats. He trobat a Mèxic catalans i osonencs que han fet el relleu dels vells emigrants, cofois de viure-hi. M’han vingut a dir que si la gent jove vol obrir-se camí més li val que vagi triant el país cap on migrar.
Enlloc lliguen els gossos amb llonganisses (de Vic), desenganyem-nos.
Ara bé, mentre algunes societats són terreny abonat a les capacitats, d’altres, com la nostra, semblen terra erma.
Potser fóra bo canviar de llavor.

(publicat al 9 Nou)