31.12.09

Per un 2010 més bo, just i sa

És tema recurrent, cada any per aquestes dates, la felicitació de bones festes i els millors auguris per l’any nou. Tot i que se’n segueixen enviant per correu postal, guanyen per majoria les que ho fan via electrònica. S’hi afegeixen links, vídeos i imatges en moviment, però els missatges es mantenen invariablement fidels a la tradició. Ens ho gastem tot en imatge, en efectes especials i coloraines. I els desitjos de benestar i prosperitat s’esvaneixen com la boira baixa, feixugament en temps calmat, sobtadament si bufa el vent o escalfa el sol. L’endemà de cap d’any no en queda ni rastre. Ni dels que ens han destinat parents, amics, coneguts i compromisos, ni dels que nosaltres hem tramès.
El dia d’any nou comença el temps de descompte per acomplir promeses que ens hem emparaulat a nosaltres mateixos. Convençuts, tanmateix, que n’acomplirem poques. Que s’esvairan pel camí de tan altes com eren o de febles com som. Ens empescarem excuses de mal pagador per justificar-nos, repetint resignats que qui dia passa any empeny.
Ens passa com amb les idees. Ja ens agradaria un món just, sense fam ni injustícies. Ja signaríem on fos per aturar el canvi climàtic i la pol•lució de la terra. Ja ens inciten els grans gestos i complauen les pregàries. Però com ens costa comprar productes justos, reduir combustions supèrflues, menjar aliments més sans, esperonar al pagès que els faci. Ens refiem dels panxacontents de Copenhaguen i defugim els petits actes del món de cada dia. Sigui com sigui, que l’any nou vingui més gras!

4.12.09

L’estrella, la fonda i la cuina de la terra

Ho ha dit en Xesc, no se l’esperaven. Ni ells ni ningú. Després de tants anys demostrant-ho i la sort passant de llarg, entrava en poques travesses. Injustament. Perquè si hi ha un restaurant que reuneix amb escreix tots els ingredients per obtenir l’estrella Michelin, és la Fonda Xesc de Gombrèn. Que amb el nivell de cuina que ofereix i la qualitat del servei, amb les instal•lacions renovades i tot, els inspectors de la guia roja seguissin ignorant-lo era com una penalització a la feina ben feta. Incomprensible. Posats a buscar-hi explicacions, hi havia qui ho atribuïa al tarannà silenciós i al caràcter sacrificat d’en Xesc, a caminar al marge de la moda i no tenir el desfici de sortir a la foto, a cuinar pensant més en els clients que no pas en la crítica dominant. Indignant. Fins i tot hi havia qui creia que fer aquesta cuina en un racó de món al Ripollès tampoc l’ajudava.
Però en Xesc, lluitador de mena, se n’ha sortit. Fent pinya amb la Meritxell que duu les rendes del menjador. Cuinant amb senzillesa però amb una tècnica impecable. Guaitant el calendari i escollint l’excel•lència de cada producte. Mimant el comensal sense perdre l’aire familiar de la casa fonda. Estimant la terra i la cuina. El luxe de la simplicitat. Ara toca gaudir de l’estrella i aprofitar-la, que la Michelin no és el manà però ajuda.

(publicat al 9 Nou)

Fonda Xesc
Gombrèn
972730404

2.12.09

Jornades de reflexió a Lió

Sota el títol “Patrimonis alimentaris i destins turístics: pació o raó?” acaben de tenir lloc a Lió unes jornades de reflexió i debat en el marc dels Entretiens Jacques Cartier. Impecable l’organització, tant des del punt de vista funcional com en el desenvolupament del temari previst. El Col•loqui ha estat dividit en Quatre grans blocs: “Com pensar els patrimonis alimentaris”, “Quines patrimonialitzacions per a les cultures alimentàries ? », “Patrimonis alimentaris: aplicacions turístiques i dinàmiques”, i “Patrimonis alimentaris, objectius turístics i polítiques culturals”.
La responsabbilitat científica de la trobada anava a càrrec de Júlia Csergo (Universitat de Lió) i Jean-Pierre Lemasson (Universitat de Montreal). Entre els animadors dels debats els bons amics Eric Roux i Bénedict Beaugé. Entre els ponents, especialistas i experts que han parlat d’experiències als USA, Québec, Brasil, Mèxic, Togo, Rússia, Polònia i França mateix. I en el marc d’una taula rodona, el Fòrum Gastronòmic com a model d’esdeveniment i de dinamitzador turístic del territori. Just pel que lluitem. Ha estat un plaer.