18.6.10

Contra el fracàs, imaginació

Ja comença a ser un clàssic, al mes de juny toca fracàs escolar. Que potser és nou? Ai ca! Ui en fa d’anys que ronda. Però de recorrent com és, sempre hi ha una excusa per parlar-ne. Abans hi havia els exàmens de revàlida per passar l’equador del batxillerat, ara són les avaluacions ja a quart i sisè de primària que disparen les alarmes relatives al nivell acadèmic. Em diran que en trenta anys el model educatiu ha sofert reformes profundes, que és molt diferent, vaja. No hi entenc tant com per opinar-ne, però em fa l’efecte que hi ha elements essencials que han canviat menys del que sembla.
Si l’objectiu de l’ensenyament és l’aprenentatge i adquisició de coneixements i la formació en base a uns valors ètics, els exàmens, ben mirat, haurien de ser un tema menor, gens central, força menys determinant del que acaben sent. Quan aquest mal tràngol de l’avaluació final esdevé el nus de la qüestió, és que alguna cosa falla. Potser és que la feina prèvia, diària, de fons, no funciona prou bé. Perquè l’escola deixi de ser una fàbrica de frustracions i un viver de desigualtats, caldria avaluar-ne els mètodes pedagògics i el grau de motivació o indiferència que provoquen en l’alumnat. Potser les coses no han canviat tant i convindria incorporar a la recepta educativa aquell ingredient que ens va llegar el maig del 68: imaginació a l’escola.

Publicat a El 9 nou

7.6.10

Gastronomie, 3

Acaba d'aparèixer el número 3 de la revista Gastronomie, corresponent a l'estiu 2010 Com en els dos precedents, els continguts són de molt bon nivell. De Gastronomie, com del porc, s'aprofita tot.
Els fonaments de Laurent Seminel, director de la publicació, les reflexions profundes de Bénedict Beaugé (magistral el seu trenca-closques del Gust), la ironia fina d'Emmanuel Giraud sobre Ferran Adrià en un joc de taula amb Pascal Ory, un minuciós Garguillou de Laurent Feneau, un clàssic "tête de veau" de Jean-Claude Ribaut (el crític gastronòmic de Le Monde), i viatges culinaris a càrrec de Stéphane Davet, són algunes de les propostes amb que ens delecta el número estival de la revista.
Tan lluny de les desfilades de moda i els publi-reportatges com a prop de les reflexions i el discurs culinaris. Una dada, ve de França (és l'atzar?).

4.6.10

Cinisme sense fronteres

Si un vaixell de pesca és atacat davant les costes de Somàlia per un escamot d’homes armats, l’opinió publicada coincideix a definir-ho com a acte de pirateria. I ho és, sens dubte, per més que hi hagi qui hi trobi alguna justificació. En canvi, si una flota de vaixells carregats d’ajut humanitari és atacat en aigües internacionals per soldats d’un exèrcit que disparen a matar i maten, apareixen els matisos i subterfugis i la definició acaba sent tota una altra. I per tant, motivacions a banda, l’acció d’Israel és un acte bèl•lic en terreny neutral. Amb l’agreujant que l’atac ha estat contra gent que duia, a més de solidaritat i ànims, queviures per pal•liar les condicions precàries de vida dels habitants de Gaza, sotmesa a l’aïllament per part d’Israel.
Tot plegat sembla que ens ha colpit un xic més del compte mercès a la presència en la comitiva solidària de dos osonencs, Laura Arau i Manuel Tapial. Probablement, quan vostès llegeixin aquestes ratlles, la parella ja serà de retorn a casa, a Taradell. El seu viatge no haurà assolit l’objectiu material, però n’haurà aconseguit un de no menys important: sacsejar consciències. Perquè fins i tot Pilar Rahola, que professa un amor militant a la causa israeliana, trobi esquerdes en l’atac mortífer als vaixells, l’han d’haver feta molt grossa. La Laura i en Manu per testimonis. Que no sigui en va.

Publicat a El 9 nou

Cinisme sense fronteres

Si un vaixell de pesca és atacat davant les costes de Somàlia per un escamot d’homes armats, l’opinió publicada coincideix a definir-ho com a acte de pirateria. I ho és, sens dubte, per més que hi hagi qui hi trobi alguna justificació. En canvi, si una flota de vaixells carregats d’ajut humanitari és atacat en aigües internacionals per soldats d’un exèrcit que disparen a matar i maten, apareixen els matisos i subterfugis i la definició acaba sent tota una altra. I per tant, motivacions a banda, l’acció d’Israel és un acte bèl•lic en terreny neutral. Amb l’agreujant que l’atac ha estat contra gent que duia, a més de solidaritat i ànims, queviures per pal•liar les condicions precàries de vida dels habitants de Gaza, sotmesa a l’aïllament per part d’Israel.
Tot plegat sembla que ens ha colpit un xic més del compte mercès a la presència en la comitiva solidària de dos osonencs, Laura Arau i Manuel Tapial. Probablement, quan vostès llegeixin aquestes ratlles, la parella ja serà de retorn a casa, a Taradell. El seu viatge no haurà assolit l’objectiu material, però n’haurà aconseguit un de no menys important: sacsejar consciències. Perquè fins i tot Pilar Rahola, que professa un amor militant a la causa israeliana, trobi esquerdes en l’atac mortífer als vaixells, l’han d’haver feta molt grossa. La Laura i en Manu per testimonis. Que no sigui en va.

Publicat a El 9 nou