1.8.11

elBulli cierra, se abre la cocina

elBulli ha cerrado sus puertas este 30 de julio. Ferran Adrià lo había anunciado a bombo y platillo. En su última actuación pública, el pasado 21 de febrero, en el Fòrum Gastronòmic de Girona, Adrià se explayó. Su sesión fue para enmarcar, probablemente la mejor de todos los Fòrums; muchos coinciden en señalar que fue la mejor que le recuerdan. Habló de cocina, profunda y magistralmente, desgranando conceptos uno tras otro, midiendo las palabras, haciendo pedagogía, sentando cátedra, como sólo lo hacen los grandes maestros. Con una puesta en escena impecable, rigurosa, calculadamente relajada, tensamente guionada, hipnotizante, excitante, como toca a los mitos vivientes. En el Fòrum del 2011, el de su despedida pública, expuso ideas y dictó sentencias para la posteridad, pero por encima de todo dejó patente el espíritu libre que siempre le ha guiado, verdadero vector de su obra y motor inagotable de creatividad. Este aire de libertad es el que impregnó el acto de despedida, lejos de lloriqueos fúnebres ni trágicas solemnidades. Porque elBulli ha sido capaz de obrar una “revolución que ha quedado en el lenguaje” (Andoni Luis Aduriz), por su “(…) compromiso con el inconformismo” (Joan Roca). Sea lo que acabe siendo la futura Fundación, hay un incuestionable antes y depués de elBulli, una generación de cocineros –la vanguardia mundial- marcada por el ideario Adrià, por los conceptos y técnicas que ha creado, pero también por los valores que ha enseñado, por su inconmensurable generosidad, su liderazgo y a capacidad de aglutinar el compañerismo y la solidaridad. Espíritu, valores, ideas, que con toda seguridad, más allá de los objetivos formales, la investigación, la innovación, serán esenciales en elBulli Foundation. Gracias por ser así Ferran, esperaremos con impaciencia el 2014. Publicado en www.forumgastronomic.com

5 comentarios:

Joan Torres dijo...

Precisamente, ayer comentaba con mi mujer cómo me pesa no haber podido asistir a una de las cenas en aquel templo, antes de que cerrara sus puertas. Habrán otras experiencias, claro, otras oportunidades de asombrarme con lo que me depararán los sentidos, pero sé, por referencias, que lo de "El Bulli", será irrepetible.

Pep Palau dijo...

Irrepetible, seguro. Pero, por suerte, hay vida más allá de El Bulli. Y experiencias y oportunidades para asombrarse y disfrutar, las hay; en parte, gracias a su legado.

starbase dijo...

Jo conforme han anat passant els anys desde la seva revolució (per a mi la part més seductora de la seva aportació conceptual va desde finals dels norant fins a meitat de la primera década del segle XXI) ho trobo cada cop tot més divertit.

En el millor sentit possible i sabent que tot va ser fruit de moltíssimes hores de treball, meditació i proves. Però si agafem el discurs i les propostes, són una autèntica passada de divertides.
És un joc i alhora una interrogació tècnica apassionant.

En ocasions m'ha cansat el tema comercial i tal -inseparable a tot però que a mi no m'interessa gaire-.
Però el que trobo ara mirant enrera és una història estimulant i molt divertida en el millor dels sentits possibles.

Pep Palau dijo...

Si et refereixes al rebombori mediàtic, certament, entenc que cansi a molta gent. L'Adrià ha dit en més d'una ocasió que s'ha produit una saturació d'imatge i que és una de les raons que l'han empès a al canvi radical de rumb.

starbase dijo...

Desde la distància de la trinxera ens arriba el que ens arriba, es clar. I podem posar per cas que el rebombori és mediàtic en la major part, i que no tot està generat per la empresa que amb tot el dret cerca beneficis i rentabilittzar al màxim tants anys d'esforç.

Perque està clar que qui té la sort de tractar al Adrià-persona gaudeix de tot el pack i no només l'estereotip.

Però de tota manera, jo personalment trobo que -sempre sota la meva percepció llunyana però apasionada- els darrers tres anys el seu discurs havia deixat d'evolucionar.
M'he mirat les conferències de Hardware i tot el material que he pogut online perque és un tema que m'interessa. I els darrers anys em semblava que donava voltes sobre el mateix sense aportar cap novetat ni evolució als conceptes que ja ens havia exposat abans. I que consti: ho trobo normal, el model està madur.

I en canvi, els darrers mesos el torno a escoltar amb passió. Li torno a veure guspira. L'escolto i trempo gastronòmicament.

Com dic, desde la meva trinxera molt petita i allunyada dels grups mediàtics, restaurants i negocis gastronòmics.

:)