21.8.14

Tinars, cuina de sempre, cuina com mai

En els restaurants tradicionals, la família és un valor segur. És la mare dels ous, vaja. Néixer i créixer entre fogons i cassoles sabent que el pare porta la batuta és reconfortant i garanteix, en bona mesura, el relleu. Saber que és la germana qui comanda al menjador, qui atén els clients, els acomoda a la taula preferida, els recomana el plat que toca, sempre atenta, amable, servicial i professional, equival a guanyar la batalla del servei, just la meitat de l’èxit d’un restaurant.
Aquest és el passat i el present que comparteixen Marc Gascons i la seva germana Elena, tercera generació d’una nissaga de restauradors que té els seus orígens el 1950 a Sant Feliu de Guíxols quan l’àvia Elena va obrir el restaurant Bahia. Tretze anys més tard s’hi incorpora Eduard Gascons, el pare, que inaugura Els Tinars el 1978.
La cuina dels Tinars poua de la més pura tradició empordanesa, mantenint una carta on hi perviuen plats històrics de la casa al costat de la cuina elegant i creativa que practica Marc Gascons. El menú va començar amb una amanida d’autèntic tomàquet 100% del país. Seguia un tàrtar de tonyina vermella, gingebre, alfàbrega, tomàquet sec, soja i arròs cruixent, esplèndida carn de mar. Tancaven els entrants uns daus cremosos de brandada de bacallà (de llibre) amb ametlla, tomàquet dolç i alfàbrega, pura llaminadura salada. Obria l’ampli apartat de peixos i carns, un llobregant blau a la brasa de carbó, suc del seu coral i nyoquis de patata fumada, un dels crustacis més preuats del litoral en clau de barbacoa refinada. En registre brasa i crustaci, també, seguien uns raviolis de patata i gamba de Palamós (d’origen certificat), exquisits, suculents. Encetava els segons un plat de memòria solemne, la cansalada amb caviar i parmentier, en homenatge a Santi Santamaria (moment que Marc Gascons aprofita per recordar les visites a Can Fabes, des de que era petit), precursor d’un arròs sec d’espardenyes, dos homenatges a la cuina de producte de luxe i tècnica depurada. Nova al·lusió a la brasa la del nero, peix senyor on n’hi hagi un. A l’apartat de cuina dolça, refrescants i netes la pinya, llimona, menta i iogurt; i de tall clàssic renovat el braç gelat de maduixes amb nata, vainilla, vinagre i pebre. Un samsó blanc sorra de la D.O. Empordà va tocar els acords harmònics, assedegant i plaent la taula sencera.
Els Tinars, un restaurant de sempre que està com mai.

1 comentario:

Ana Casanova dijo...

Bon dia Pep,
Ens podries facilitar el teu e-mail si su plau per poder enviar-te una invitació? Moltes gràcies!