30.4.08

Primers en tot?

Hi ha consens global i autocomplaença gremial a considerar que Espanya lidera la darrera revolució culinària, que n'és bressol i avantgarda. Entesos, és cert. No és menys, però, i caldria reflexionar que el lloc que ocupa l'Estat espanyol en manteniment de produccions agrícoles de qualitat no és precisament el primer. Com tampoc ho és de la defensa de productes locals, ni abandera cap moviment en defensa de la biodiversitat alimentària. Resultaria prou preocupant si no fos perquè on sí reprèn lideratge, a nivell europeu, és en de països amb major creixement de cultius d'espècies vegetals sotmeses a modificació genètica, un 40% en el darrer any. Espanya és, per exemple, el primer Estat de la UE a permetre el cultiu de la patata OGM propietat de BASF; una manera molt genuïna de celebrar l'any mundial de la patata! Mentre diàriament sentim autoritats i sindicats del ram exclamar-se pel cessament d'activitat agrícola per part d'agricultors que no poden fer front a la crisi agrícola, Catalunya cultiva 23.000 hectàrees de blat de moro genèticament modificat (un 30% del total d'Espanya). Mentrestant, a Bellcaire d'Urgell, un pagès que conreava blat de moro ecològic, desesperat i impotent, ha hagut d'abandonar l'activitat. En males pràctiques, també cal ser primers?

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Así es. En mi tierra, en la D.O de Cigales, se van a arrancar viñas porque no dan dinero y no hay nadie joven que quiera coger el testigo. Y hablo de viñas viejas, el sueño de cualquier viticultor. ¿Destino? El cereal para biocarburantes o para harineras o qué sé yo.
Y así seguiremos. Yo anduve un mes en todoterreno por Ethiopía y me di cuenta -así engarzo con tu otra entrada- lo mal que lo tenemos. Ellos, los pobres de entre los pobres cultivan el grano modificado que los EEUU -no es antiamericanismo, son ellos los que enviaban sus excedente, ahora imagino que ya no- les regala con el plan éste de alimentos contra el hambre. ¿Problemas? Estos granos estaban preparados para no germinar en su mayoría con lo que la dependencia es total y absoluta. Si a esto le añades la falta de agua pues el panorama es desolador. En fin. Yo he hablado de esto en muchas ocasiones pero me temo que la reflexión general sobre lo contado es concluir que es demagogia o estulticia. Y mi pregunta es: ¿Siempre la demagogia es aquello que es certeza?
Un saludo y enhorabuena por el blog.

Roberto

Pep Palau dijo...

Gracias, Roberto. Se agradece saber que uno no está solo en estos temas que tan ingratos resultan. Mientras empujan el modelo havia el abismo, un 15% de la humanidad vive por debajo del umbral de la pobreza. Y aquí viviendo en una burbuja. Llamarle demagogia es de mala fe. Un saludo!
pep

Unknown dijo...

Crec que la cosa esà més malament del que pensem i a més a més la majoria de la gent no és conscient, entre d'altres raons perquè hem perdut el gust. D'això se n'aprofiten molts que es tanquen hores a les cuines per aconseguir disfressar produces i no per tal de sortir a la recerca del producte i el contacte directe amb el productor.

Pep Palau dijo...

Efectivament, Valentí. La pèrdua de la memòria del gust acaba d'agreujar les coses. El consumidor, com més amnèsic és més vulnerable es torna. Matem els productes locals i després plorem la pèrdua de productors.

Anónimo dijo...

Crec fermament que el capitalisme salvatge, ideat i promogut per neoliberals depredadors (i sonats) és a la cresta de l'esboranc i que la seva caiguda no trigarà molts anys a arribar. Això sí, deixarà una estela indeleble de destrossa al planeta i patiment per als més pobres. Ojalà siguem capaços d'anar construïnt els pilars d'un nou sistema, més sostenible i més just. (Pot sonar massa ambigu, però per a mi està clar qui, què i perquè promou la pèrdua dels valors biològics, dels gustos locals, de les produccions raonables, de la contaminació dels terrenys agrícoles...). Salut, G&O