Fabián Martín, el monstre de les pizzes

Vaig conèixer Fabián Martín ja fa una colla d’anys. Feia pizzes a Puigcerdà i maldava per tirar endavant el seu petit negoci, fer-se un lloc al món emergent de la cuina nova i créixer. Em sorprenia, una i altra vegada, pel voluntarisme i la generositat que desprenia a dojo. Sempre estava a punt de participar a les activitats que li proposaves; ho feia, posem per cas, a cada edició de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu de la Seu d’Urgell - la fira formatgera per excel·lència de Catalunya i els Pirineus- per Sant Ermengol. Mercès a aquest doll d’energia inesgotable que atresora hem pogut comptar amb ell al Fòrum de les Cultures al 2004 a Barcelona, en aquell exitós espectacle anomenat Cuines de la Diversitat i al Fòrum Gastronòmic, entre d’altres.

En Fabián Martín és únic tot i que només fa pizzes. Dic només perquè sembla com si fer pizzes fóra la cosa més fàcil del món, deixant a banda que de pizzes se’n fan i mengen a tot el món. Què té, doncs, en Fabián per ser únic tot fent pizzes? Que les fa bones com pocs, que les sap fer saltar i ballar com ningú, i que desprèn gavadals d’optimisme i vitalitat encomanadissos. Fill d’emigrants, nascut entre Almeria i Perpinyà, volia ser futbolista i jugar amb el Saint Étienne, però es va dedicar a la boxa com el seu germà, fins que ja de gran es fa pizzer i malabarista. I participa a concursos, guanyant premis de malabarisme amb pizzes primer i de qualitat de pizzes després, i puja al tren de la neocuina en un vagó molt especial –el seu- fins a fer-se un lloc entre la jet de la cuina. Tanca a Puigcerdà i obre a Llívia (Cerdanya catalana, França endins), el criden a la tele i es fa famós, i la seva pizzeria-taller esdevé el Bulli de les pizzes, desfilant-hi clients vinguts d’aquí i d’allà.

Fa pizzes, calzones i coques de recapte. La carta anuncia que no serveix margarides. Les seves pizzes són d’autor, en té de formatges deconstruïts en un bol de fondue, d’aspirables i transparents i d’altres que duen tòfona. Pizzes a preu d’or, això sí, per portar-hi fills que es guanyin la vida i convidin als pares, però al capdavall delicioses i úniques. Autodidacte, innovador, trencador, lluitador, durà aviat l’aire pirinenc al cor de Barcelona. És el monstre de les pizzes. Un monstre entranyable, tendre, humà. Un monstre que es fa estimar.