Senyals de bona salut a la cuina tradicional

Que la cuina tradicional està en crisi sembla una evidència que, a aquestes alçades, ningú no gosa discutir. Les causes més comunament admeses són els canvis de la vida familiar i l'accés generalitzat de la dona al treball; encara que d'altra índole crec que és també d'alta importànciala permeabilitat a usos i costums culturals del món anglosaxó en detriment de la cultura pròpia del menjar i el viure. De tot plegat, doncs, la cuina tradicional n'ha sortit molt malparada. Hi ha, però, d'un temps ençà, símptomes que alleugen o almenys senyals per l'esperança. Vénen, sovint, de grups de dones que empeses per l'auge i el renovat prestigi de la cuina, troben el seu lloc per mostrar el saber atresorat i que encara practiquen. Plats de la cuina tradicional, basats encara en productes de l'àmbit local.
Dos exemples per mostra.
L'un ha tingut lloc aquest dissabte a Santa Maria d'Oló (Moianès/Bages), on 12 mestresses de casa i un parell d'homes de cuina (per cert com n'hem de dir dels homes quan cuinen a casa?) han cuinat i servit quasi 20 plats, entre entrants, segons i postres, fets a casa. Tot dins la marca "El Moianès ve de gust" i duent com a títol "àpats de carmanyola", en record als plats que aquestes mateixes dones i les de les generacions que les han precedit havien de preparar, amb temps i carinyo, per poder-los menjar, dins la carmanyola, a la fàbrica, a toc de pito. Per acabar-ho de fer rodó, una de les participants, Enriqueta Mercadé, va i publica un llibre: Receptes per arribar a finals de mes. Més oportú impossible.
A Osona, mentrestant, segueix el Mercat de la patata del bufet a Orís. Durarà tot el mes d'octubre, cada diumenge. I allà també, les mestreses de casa, totes de pagès, han publicat un llibre que recull les receptes a través de les quals que cada any, des que va començar el Mercat fa catorze anys, expliquen com cuinar una de les patates més preuades de la cuina tradicional, la patata del bufet. Deliciós.
A les unes i a les altres, no pareu. I que s'animin a endegar iniciatives semblants totes les que han hagut de cuinar per la família, sovint amb més enginy que recursos.