23.12.08

Moments

Prenent cafè amb Carles Gaig, havent dinat, a l’hora de la sobretaula, a la Fonda que duu el seu nom a Barcelona, he recordat la resposta a una trucada d’ara fa uns dies: està dinant, no s’hi pot posar. En Gaig és un mestre que ha tingut el do d’ensenyar un bon nombre de cuiners, entre ells Nandu Jubany, i que excel·leix servint plats que tots duem a la memòria. Però és, a més, un savi de la vida, un gurmet de l’existència, que sap donar a cada moment l’importància que té.
Dinar n’és un d’aquests moments sagrats. Com ho són esmorzar amb el diari a rellotge parat, desgranar una magrana amb parsimònia, conversar al voltant de la taula, un instant de quietud nocturna o d’íntima migdiada, tant se val. O vorejar plàcidament el riu al passeig del Ter a Manlleu, trepitjar la catifa de fulles al bosc de la Grevolosa a Sant Pere de Torelló, albirar el sol rogent a la posta de Cantonigròs estant, escudrinyar els escassos racons impol·luts que li resten a la Plana de Vic, pujant a Collsuspina o enfilar el Taga des de Pardines com qui va a la fi del món. Moments de debò, enfront del mal pas que és, posem per cas, no posar-se al telèfon adduint estar reunits (és com una passa: hi ha persones que viuen reunides).
Ben mirat els millors moments de la vida són aquells que, com diu Philippe Delerm a El primer glop de cervesa, fan que el dia no tingui cap pressa de començar.

No hay comentarios: