19.6.09

Torna l'ovella ripollesa

Perquè creguem en la bondat d’elements que tenim a casa cal que ens ho diguin els de fora. Tan se val que sigui un plat de col i patata o un tall de carn, un cuiner, un forn de pa o un restaurant. Fins que no arriben els visitants del cap i casal o un savi del gremi dels bocafins i en lloen les virtuts i la paraula esdevé opinió publicada, d’aquells productes o plats en menjàvem ben bé per esma i no ens feien ni fa ni fum. Més val tard que mai, però, i així és com aquests viatgers del gust han propiciat que la feina perseverant i la ferma voluntat de pagesos i cuiners es vegin recompensades.
Fixem-nos, posem per cas, en l’oferta de carns d’alta qualitat que estan traient al mercat en els darrers temps els ramaders del Ripollès. Han aconseguit revifar la cria de poltre i posar, de passada, amb l’ajut d’un admirable grup de restauradors –els de Les Cuines de la Vall de Camprodon- aquest trosset de país al mapa culinari de Catalunya. S’estan sortint amb la seva els del vacum amb la vedella, emulant als qui a l’altra costat del Coll d’Ares llueixen la rosada dels Pirineus. I, finalment, estem assistint a una seriosa recuperació de l’ovella ripollesa, amb la presència de ramats que s’estenen Ripollès enllà, a Osona i la Garrotxa, i arriben fins l’Empordà.
Ja era hora que hi torni a haver per triar xais lletons o més fets, criats a prop de casa i de raça autòctona i no pas vinguts de les Antípodes, de carn rosada i tendre i a punt just de gras bo. I que gaudim d’una de les millors llets d’ovella, ja sigui per beure sola, o presa en iogurt o recuit. I poder-nos delectar amb uns formatges serrats de pastor que mai no hauríem d’haver perdut.

2 comentarios:

Pallars Sobirà dijo...

Endavant Ripollessos, nosaltres al Pallars, tambe comencem amb la guerra de la Xisqueta. No podem deixar perdre les nostres races.

i recordeu la frase mitica: qui pert els seus origens, pert la seva identitat

Gracies Pep per tot l'ajut que ens dones

Jaume - La Xicoia-

Pep Palau dijo...

Endavant, Jaume, amb la Xisqueta! En la diversitat hi ha el gust; la uniformitat ens anul·la i ens fa tornar més dependents i menys competitius.