26.3.10

Esmorzar a taula

Als especialistes en nutrició se’ls ha girat feina. Qui més qui menys es deleix per conèixer la dieta més apropiada, la més saludable, la que ens farà viure més anys o la que ens permetrà afrontar amb èxit alguna malaltia. Ara molts metges –uns més que d’altres, tot sigui dit- aconsellen dietes, règims i combinacions d’aliments. Cada vegada hi ha més gent a la que li reca hipotecar la seva salut a la indústria farmacèutica i més professionals de la medecina que amplien i apliquen els coneixements sobre els aliments. Cada cop som més a creure que som el que mengem.

Els aliments, tanmateix, no són iguals aquí que a la Xina ni tan sols que a la Gran Bretanya. Al món anglosaxó, posem per cas, malden per menjar sa, però amb la cultura culinària que tenen els costa déu i ajut. A casa nostra, en canvi, tenim les eines per aconseguir que allò que mengem sigui sa, tingui bon gust, ens ajudi a viure més anys i millor i a ser feliços.

Els dietistes recorden la importància de l’esmorzar, diuen que és l’àpat fonamental del dia. Com també ho diu la saviesa popular en adagis com aquell que parla “d’esmorzar com un rei, dinar com un senyor i sopar com un pobre”. Parar taula i seure per esmorzar és la millor manera d’encetar el dia. O bé aprofitar els dies de lleure per acudir a algun d’aquests espais de culte de la cuina tradicional que encara ofereixen esmorzars de forquilla. Paraules majors.

(publicat a El 9 nou)

2 comentarios:

Roger dijo...

Hola Pep,

porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M'ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D'això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu...

Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d'aquest text, però no trobava altre manera de contactar.

Gràcies!

Roger

Bullent dijo...

Els dietistes podrien prendre com a referència les cobles presents a la nostra cultura popular.

Us recomanem el llibre "Mengem i cantem cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques", d'Aureli Puig.

http://bullent.blogspot.com/2010/04/mengem-i-cantem-cobles-amb-motivacions.html