Queixar-se és un vici que ho fa tot més feixuc. Que si res no és com abans, que si no queden pagesos. Enrocats en tòpics, només veiem el mig got buit. Però hi ha pagesos que han reciclat l’activitat, orientant-la cap a cultius més sostenibles i amb valor afegit; hi ha recanvi generacional, amb gent jove que empeny fort. I també hi ha pagesos nous, decidits a viure de la terra, seguint un model agrícola i ramader respectuós amb el medi, recuperant varietats i races autòctones.
Molts d’ells, estan censats en una guia exemplar. Es diu “Compra a pagès” i descriu 500 productors de tot Catalunya, que fan venda directa dels seus productes. D’Osona n’hi ha una quinzena i del Ripollès deu més, que venen llet (seva, és clar), fan formatges, mel o embotits, conreen verdures ecològiques, patates a la Vall de Camprodon i a Orís, cigrons a Oristà, crien porcs o vedells de confiança, ovella ripollesa i pollastres de debò. La guia és fruit de la tasca perseverant i tenaç de Ramon Sentmartí, l’osonenc que dirigeix la Gastroteca des del Departament de Comerç. A la presentació, el Conseller Huguet i Ferran Adrià van animar l’un a consumir productes locals als menjadors escolars i l’altre als cuiners a comprar a pagès.
L’estrella, però, va ser Enric Camprubí, ramader i carnisser de Campdevànol que per engrescar els escèptics va recordar que ells també van començar “amb una mà a cada ou” i que déu n’hi do si se’n surten. Vinga, va, comprem a pagès!
No hay comentarios:
Publicar un comentario