Són de por

La presentació d’un centenar de candidatures de Plataforma per Catalunya a les pròximes eleccions municipals ha encès les alarmes dels partits majoritaris. Van tard. Els han deixat créixer i aquí els tenen. Tan sols a Osona, presenten candidatura a Balenyà, Taradell, Vic, Roda, Manlleu i Sant Quirze; al Ripollès, per sort, només a Ripoll.

El fenomen no és nou ni és exclusiu de Catalunya. Arreu a Europa s’ha escampat com una taca d’oli un moviment que fa bandera de la xenofòbia. S’anomenen de diferents maneres i canvien els tics identataris però tots coincideixen a utilitzar l’odi a l’immigrant com a motor per fabricar por, l’aliment dels baixos sentiments. La resta, poti-poti d’idees per fer parròquia i caçar vots. Els d’aquí la saben llarga, van de catalanistes (la qual cosa els costa el rebuig d’en Le Pen que considera que, a França, Catalunya és l’últim esclop que va cagar Job) per tocar la fibra sensible i tenen la barra de fer obrerisme apel•lant a allò que en diuen “esquerra sociològica”, cridant els més desfavorits a rebel•lar-se amb ells.

En el llenguatge políticament correcte, se’ls bateja amb tot d’eufemismes. Que si ultradretans, que si populistes. No sé quin problema hi ha a dir les coses pel seu nom. Ho escrivia fa poc Sebastià Alzamora al diari Ara, “són feixistes, i és peremptori extremar totes les cauteles contra ells”. Per més gent que els voti.

Publicat a El 9 nou