Els que es dediquen professionalment a l’alta
política estan en hores baixes. El prestigi social de l’estament ha tocat fons
i les prebendes i privilegis de què gaudien en altres èpoques ara van escassos.
Per acabar-ho d’adobar, de tant en tant es destapen, aquí o allà, afers obscurs
que van des dels que han posat la mà a la caixa fins a tripijocs a petita
escala que només fan que projectar l’ombra del dubte sobre els administradors
dels béns col·lectius. Tot plegat no fa més que agreujar la crisi de confiança
envers la classe política, escampant encara més el desencís o la indignació.
Ara bé, quan qui defrauda la cosa pública és
el veí, qui enganya és el botiguer o qui dóna gat per llebre és l’hostaler, ens
arronsem d’espatlles o mirem cap a una altra banda, caragirats que som. Els
murris estan ben vistos. La frontera que separa la murrieria del frau, de fet,
és molt prima. Se’n queixen, sense anar més lluny, pastors i ramaders al
Ripollès -que tenen un paper cabdal en el manteniment del territori- farts de
veure aparadors de carnisseries i cartes de restaurants oferint carn de xai com
si fos del país quan, en realitat, ha vingut de Toledo, Nova Zelanda, Austràlia
o la Patagònia. Però tampoc aquí es pot posar tothom al mateix sac. Hi ha carnissers
i cuiners que s’estimen l’ofici i la terra, que saben que l’engany és pa per
avui i gana per demà. I trien les millors viandes.
(publicat al 9 Nou, 9/3/12)
No hay comentarios:
Publicar un comentario