Torna tot allò que és vell. I si és bo s’hi queda. Ens reconforta furgar en el bagul dels records, rescatar moments feliços dels llimbs de la memòria, assemblar-los com si fossin peces d’un puzle ... Imaginar que el passat està fet de bocins d’un paradís perdut. Nostàlgia.
Ho veiem contínuament amb les coses del menjar i del beure. És el cas del vermut que després d’haver-li cantat les absoltes està més de moda que mai. Som un país de vermuts, abans que de tapes. Els vins de vermut provenien, majorment, de Terra Alta i del Priorat, més negres que blancs, sempre amb un raig de sifó. Com la ratafia, que aquí a Osona la preferíem d’aperitiu –a diferència de la Garrotxa que la prenen al llevant de taula. Però vet aquí com un seguit de modes importades van fer caure el vermut en desús i els elaboradors van haver de tancar per eixut.
El vermut torna amb força. En fan reclam les terrasses, aporta arguments renovats als restaurants (Ca l’Ú), propicia el salt a horaris diürns a bars de nit (El Clot dels Romans) mentre Albert Adrià anuncia l’obertura, aviat, d’una vermuteria al cor del Paral·lel barceloní. Tenim vells i nous vermuts de Reus de categoria internacional, ratafia de Sant Quirze (Bosch), cerveses artesanes del país (Calldetenes, Olost, Ripoll, Seva, ...) per a tots els gustos. Tot fet a casa.
Publicat a El 9 nou
No hay comentarios:
Publicar un comentario