24.4.09

Llet a raig i bon formatge

Anar a buscar la llet, fa anys, era una de les feines de la casa encomanades a la mainada. S’hi anava al captard, quan les lleteries despatxaven la llet eixint de munyir. Encara calenta, s’omplia el pot de la llet, a raig de mesures tradicionals, litre, mig i petricó. Gronxant la nansa joiosament o giravoltant temeràriament el pot, la llet, xarbotada, regalimava tap avall. El goig, però, arribava un cop bullida, quan xalàvem escampant el tel espès i dolç de nata pel damunt d’una llesca de pa de molla flonja, torrat o no, amb sucre o mel pel damunt.
Ara els nens i nenes ja no van a comprar sols i de lleteries no en queden . Però diuen que tot torna. Tant és així que a Itàlia, on la defensa dels productes locals - quilòmetre 0- ha obert bretxa, van inventar una màquina dispensadora de llet. Moneda, pot de vidre i llet fresca a raig, benefici pel pagès i plaer pel consumidor. L’enginy s’escampa i n’instal•len la primera al mercat de Salt.
Està a punt d’estrenar-se a Osona, de la mà d’un manlleuenc, Joan Collell, amb la marca La Vaqueria, al Remei, a Vic. Serà present a Lactium, la fira que aplegarà de l’1 al 3 maig a Vic la flor i nata dels formatgers catalans, convertint el Passeig en via làctia. És una aposta audaç i valenta i de l’Impevic. Encoratgem-la. Pot esdevenir un referent si el sector no bada, s’implica i juga la carta de la qualitat.

(publicat al 9 Nou)

12 comentarios:

Josep Comajoan dijo...

Pep, com sempre, un article exquisit. I aquesta vegada m'has transportat en el temps, fins la meva infantesa, a la cuina de casa, quan la mare ens preparava una bona llesca de "pa amb pell", que en dèiem nosaltres, aquell "tel espès i dolç de nata" que quedavan al capdamunt de la llet recent bullida. Segurament els dietistes ara ens dirien que allò era un disbarat, però que n'arribava a ser de bo!

Pep Palau dijo...

Tens raó Josep. Ran de l'article m'he adonat que som molts els que duem el "pa amb pell", o amb tel o nata, gravat a la memòria. Són records tendres que conformen el nostre sentit del gust. Esperem que les autoritats del ram no ens el frustrin fent passar la llet a raig pel sedàs purità de la salut malentesa....

el pingue dijo...

Esa escena, la de ir a por la leche a las 8 y media de la tarde pues es cuando terminaban de ordeñar y la vendían, es uno de los recuerdos imborrables de mi niñez. La nata pegada en la cazuela tras hervir la leche, el vaso de cristal "tomado" de blanco tras zamparme antes de dormir un cuartillo,......
A ver si hay suerte con la iniciativa. A unos monjes trapenses de mi tierra les funciona......

Un saludo

Roberto

Pep Palau dijo...

A ver si hay suerte, Roberto, y no nos adulteran el producto. Quiero decir que para revivir esos recuerdos entrañables que evocamos, es necesario que la leche sea fresca y cruda, sin someter a altas temperaturas que provoquen la destrucción masiva de su flora. Que nos la dejen hervir en casa, vaya.

un saludo

el pingue dijo...

Pes sí. Pero creo que lo tienen prohibido por ley el vender leche cruda, aunque es posible que suceda como con el queso de oveja. Al parecer se puede vender ya queso de oveja -por lo menos es lo que un pequeño y magnífico productor me ha contado- de leche cruda fresco, siempre y cuando tengas controlados todos los parámetros , (brucelosis, ........) Los monjes que te comento, la venden en bolsa, pasteurizada.

Un saludo

joan collell dijo...

Pep,com sempre amb la teva ploma fina ens has fet recordar els moments de la nostra infantesa quan anavem a buscar la llet a la vaqueria del barri.
Malhauradament el tema de la llet crua em sembla que quedara en utòpic fent honor al teu blog,tot i aixi esta be que ho reivindiquem!!!
Afortunadament et puc garantir que la llet fa "tel" i si la bulls fa uns gruix de nata per llepar-se els dits...

Pep Palau dijo...

Roberto, lo de los quesos de leche cruda forma parte de ese mito moderno de orígen anglosajón del riesgo cero. En Francia los producen y venden y los comen a toneladas. Pero en la leche el riesgo se simplifica: la hierve uno mismo. Ya sé que aquí no cuajará, pero me apetece reivindicarlo aunque sólo sea para recordar el camino que nos queda por andar.

Pep Palau dijo...

Gràcies, Joan, i felicitats per la iniciativa empresarial. Sóc conscient que el tema de la llet crua quedarà en utòpic (que és el terreny de lo que hauria de ser), però encara que només sigui per recordar que és possible em ve de gust recordar-lo. T'agafo, això sí, la paraula i espero amb deler llepar-m'en els dits i escampar nata damunt una llesca de pa torrat.

el pingue dijo...

No, no, Pep. Que yo me compraría una lechera de aluminio -como la que tenía, con una borla de baquelita negra en la tapa- e iría cada dos días a por leche recién ordeñada. ¡Lo que daría por volver a agarrar a escondidas la cuchara y acabar con esa capa amarillenta!!!!!!
Por eso digo que es posible que ahora que se permite vender queso fresco de leche cruda se den cuenta que vender leche cruda tampoco es un "delito" y la gente ha vivido muchos años feliz, sin problemas, hirviendo la leche y no abriendo un brick.
A mí me parece estupendo que vindiques esto y todo lo que reivindicáis en Fórum Gastrònomic. No te voy a dar jabón porque no lo necesitáis pero esa es una de vuestras señas de identidad y que a buen seguro mantendréis e implementaréis.

Un saludo

Roberto

Pep Palau dijo...

Estamos de acuerdo, Roberto. A ver si a fuerza de recordar la diferencia entre lo bueno y lo banal, conseguimos que se den cuenta quienes tienen que darse.
salud!

arrozconbacalao dijo...

Per que es tan complicat i gaudir de les coses naturals, normals, de la vora de casa?

Felicitat per aquest blog!

Pep Palau dijo...

Deu ser que les coses naturals, de prop de casa, no es deuen considerar tan normals en aquest món global.
ara bé, si ens hi entossudim...