Possiblement els nens d’avui mengen millor que abans. Ho asseveren els experts. Això sí, tenim el cor partit entre el desfici de mares –àvies i algun pare- perquè el nen mengi, i la por que s’engreixi massa (un problema de rics que no tenen els que passen fam). Un dia va i muntem un sacramental a casa per un plat de mongeta tendra i l’endemà signem, compungits, un justificant perquè al menjador de l’escola l’eximeixin de les llegums, pobrissó, perquè al meu nen no li agraden les llenties.
Anys enrere moltes escoles tenien cuina i cuinera. Les autoritats del ram es van escarrassar a fer-ne prescindir i abonar-se a les empreses de càtering. El menjar, òbviament, era un altre. Ara resulta que es tornen a habilitar cuines i que hi ha un moviment de recuperació de la cuina pròpia. Alguns van més enllà. Propugnen mirar prim amb els aliments que es cuinen, proveir-se’n de productors propers sempre que sigui possible, vetllar pel calendari dels cicles naturals, que les hortalisses, posem per cas, no hagin estat tractades amb productes químics de síntesi ni les carns engreixades amb hormones. Aliments ecològics.
Hi ha escoles a Osona que s’ho plantegen seriosament, com ja ho han fet escoles de Barcelona, Girona, Gelida o Tarragona. La societat és sensible a aquests nous valors. Els nens d’avui poden menjar millor que mai. Està a les nostres mans.
Publicat a El 9 nou Divendres 8 de maig
No hay comentarios:
Publicar un comentario