Hi ha molta gent emprenyada. És per estar-ho. La riquesa està mal repartida, al món hi ha més pobres que mai, hi ha qui especula amb el preu dels aliments bàsics, l’aigua esdevé un bé escàs, la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic són inapel•lables. Tot plegat, però, no sembla que amoïni massa gent. El retrat del català emprenyat és aquell que està fins als dallonses que a Madrid ens aixequin la camisa. Aquesta era, fins ara, la brama més estesa. Però el desenllaç de la comtessa electoral de diumenge passat ofereix un ventall d’emprenyats de cares ben diverses.
Hi ha una majoria de votants cremats amb el tripartit, l’esca de tots els mals, i fins i tot del mal temps. Ho diuen els resultats. Als que ja no el votaven s’hi han afegit els decebuts, que no han entès el desgavell; mentre que els que han repetit vot d’esquerres assisteixen estupefactes a les sortides de mal perdedor (l’últim que tanqui la porta!). Molts dels havien votat esquerres ara s’han decantat per les dretes; fi al cap, doncs, la diferència no deu ser tan gran. Són els nous emprenyats, més atrets per l’encert del màrqueting que del calat dels programes.
Al marge, hi ha un munt d’emprenyats que ni voten. Indiferents, enrabiats o revoltats. Que van dels que passen de tot als que no volen ni déu ni amo. Que també hi són, però no compten.
Publicat a El 9 nou
No hay comentarios:
Publicar un comentario