30.7.12

Pel Ripollès també es va a França

L’incendi de l’Empordà ha estat talment devastador que ha adquirit dimensions de catàstrofe, deixant un sentiment de desolació, tant als qui l’han patit de prop com els que l’han seguit a través dels mitjans. Ha motivat, a més, un munt de reaccions d’ajut envers els afectats que mostren l’esperit solidari que alberguem i que emergeix espontàniament davant circumstàncies tan adverses com imprevistes.

L’abast del foc i el seu impacte han posat a prova elements d’índole ben diversa. S’ha elogiat, per exemple, el pla de comunicació desplegat impecablement i constant pel conseller del ram, Felip Puig, que si no fos per la visió barcelonacèntrica del territori - durant les llargues hores que romangué tancada la frontera, es va insistir a recordar que l’únic accés a França era el del Túnel del Cadí obviant, incomprensiblement, les rutes del Ripollès, la Collada de Tosses i el Coll d’Ares- hauria ratllat la perfecció

Un segon element a debat és el de la negligència d’aquells que llancen una burilla encesa o deixen un vidre incendiari al bosc, gestos intolerables que mereixen rebuig i reprovació. Però no podem perdre de vista que els boscos dels país són plens d’arbres plantats sota els auspicis de plans forestals que menyspreaven l’ecosistema natural i sotaboscos deixats de la mà de déu que esdevenen polvorins en potència. Posar, doncs, l’accent sobre la sequera hivernal és atribuir a la climatologia un estat de coses que té causes més profundes i estructurals.

Publicat a El 9 nou

1 comentario:

starbase dijo...

Avui al matí he sentit un pagès que a la ràdio s'ha queixat que fa dècades els van prohibir les cabres al bosc, que era una manera de netejar-lo ben ecològica -tot i que es podien menjar algun pi acabat de nèixer-... i els tècnics forestals li han donat la raó: s'han pres moltes decisions que cal revisar.