30.4.10

Estadella fins al final

Estadella, fins al final

La malaltia dels temps moderns se l’ha endut. La mort ha guanyat el pols a la vida, a les ganes de viure lluitades amb força fins l’últim moment. M’ho comentava un amic comú, “vas a veure’l a l’hospital quan ja té els dies comptats i et demana un Negroni”. Així era l’Estadella. Un gurmet de la vida, un fan del bon viure, un bon vivant. Obert, esplèndid i alegre a tota hora. Menjaire històric i bevedor d’època, de tot i bo. Conversador nat, amb un sentit de l’humor irrefrenable i una mirada aguda i crítica envers els temps que li van tocar viure: la societat i els seus governants, la cuina i els seus davantals. Hem compartit trobades i actes de tota mena i estones de ràdio, sempre amenes. De tots els records, un d’irrepetible i únic: els 141 dies que vam patir plegats el Fòrum de les Cultures, els 141 dies que va estar damunt l’escenari presentant l’espectacle de cuina més gran i universal que mai hi hagut enlloc.
Jordi, amic, et trobarem a faltar. Brindarem per tu. Que la terra et sigui lleu. Salut!

2 comentarios:

Biel Barnils dijo...

No el vaig conèixer mai personalment però la seva veuassa era d'aquelles que impressionaven, veuassa que quedarà sempre més gravada a la memòria col·lectiva del país.

Pep Palau dijo...

molt ben dit, Biel.