La suspensió de la festa del Dijous Llarder a la Plaça Major de Vic no és una bona notícia. No ho és per ningú, ni per qui pren la decisió, ni per qui la rep. El motiu que es dóna des de l’Ajuntament és d’una obvietat aclaparadora. El daltabaix generat per la crisi ha posat els ajuntaments contra les cordes. En la situació actual, tota despesa és cara i cal fer mans i mànigues per cobrir els pressupostos. En aquest sentit, les explicacions del Consistori vigatà són inapel•lables.
Diuen que compensaran l’absència festiva a plaça el dia del Dijous Gras amb més actes a favor del sector porcí pel Mercat del Ram. I respon Nandu Jubany que, es miri com es miri, la supressió és un pas enrere. Ho és, per més que s’emboliqui amb paper de cel•lofana. És allò que se’n diu desvestir un sant per vestir-ne un altre. És notori que el sector del porc passa un mal tràngol i que el de l’hostaleria va tirant a empentes i rodolons. Però tenia entès –i així es justificava la festa- que tot plegat responia a una estratègia de promoció de la ciutat i la comarca amb la gastronomia com a motor i reclam. Osona Cuina hi posava la marca i la manduca i, d’una tacada, obtenia un retorn d’imatge substanciós. Vic i Osona enfortien la de destí gastronòmic que, picant pedra, s’han anat forjant.
El sector del porc és un altre tema; i el Mercat del Ram una altra festa. Tindrem un dijous magre.
(publicat a El 9 Nou)
No hay comentarios:
Publicar un comentario