3.7.09

Prendre la fresca

Buscant una casa de menjars on matar el cuc, pel centre de Granada ben entrada la nit, ara no fa gaire, em vaig topar repetides vegades amb una escena que em resultava familiar. Aquí i allà hi havia grups de veïns asseguts al carrer prenent la fresca. Una pràctica que, a casa nostra, es va perdent. Una imatge que el temps va esborrant i deixant enrere. Perquè? Doncs, probablement, per què no ens vaga. L’oci quotidià l’omplen les activitats regulades, els actes socials, o el món virtual. Hem oblidat aturar el rellotge.
Em diran que a Andalusia hi fa molta calor. És cert. També n’hi fa, però, a la Plana de Vic on el refrany diu que l’any meteorològic es reparteix entre els nou mesos d’hivern i els “tres d’infern”. I és, justament, a l’estiu, quan cau la nit, havent sopat, que comença l’hora de l’aire fresc, i ve de gust obrir finestres i sortir a fora.
Els recomano que ho provin. És una activitat saludable i econòmica. Poden treure al carrer cadires plegables, la butaca o el balancí. La llum l’hi posa l’ajuntament. El beure es paga a escot, ja sigui un porró ple de vi rosat fresquet, o una ampolla de cava. Beguin tranquils, no pateixin pels controls, ningú condueix. Al carrer, a la fresca, també es pot fumar; està prohibit prohibir. I la poden fer petar lliurament, maleir el mal govern i arreglar el món. Prendre la fresca és de franc.
Publicat a El 9 nou Divendres 19 de juny

2 comentarios:

Joan Ayats dijo...

Sí, hi estic molt d'acord. Tot i que la causa de la pèrdua d'aquesta sana costum potser l'hauríem de buscar en com construïm els edificis. La majoria de les nostres voreres senzillament no conviden a estar-hi. Un habitatge no es tan sols un interior, estem perdent molt al no cuidar més el nostre entorn urbà.

A reveure,

Pep Palau dijo...

També tens raó, Joan. Moltes places de disseny i els carrers pels cotxes!