9.7.09

Ramon Freixa a Madrid

Ramon Freixa s'ha traslladat a Madrid. Ho ha fet de la millor de les maneres imaginables en el pitjor dels moments possible: en plena crisi del fatídic 2009 i just quan la calor expulsa el públic urbanita cap a patis i terrasses. D'això se'n diu coratge, tenir clares les idees, apostar per valors segurs. El primer actiu del grup es queda a casa, el Freixa Tradició, el pare als fogons recuperant plats que tornen i ascendeixen. Els altres són assessoraments amb marca a l'Actual a Barcelona i en dos establiments d'Austràlia, el darrer és primícia i s'obre camí al cor de la Costa Brava, concurs guanyat a la butxaca.
I a Madrid? A Madrid alta cuina que és un bé escàs, en via d'extinció segons vaticini d'analistes fins i cuiners avançats. En temps de mínims, retalls i rebaixes, al Freixa de Madrid, maximalisme, com diu ell mateix. Menys la capacitat (35 comensals), tot és màxim. L'espai, la cuina i el servei. El menjador destil·la sumptuositat, elegància, luxe que no embafa, ufana amplitud; remarcable la vaixella. El servei atent, eficient i, sobretot, professional, com pertoca a un restaurant d'alta cuina. La carta combina propostes de cuina tradicional catalana revisitada -degudament assenyalades-, clàssics del propi Freixa -d'aquell play food que tant li agrada- i plats creatius de la temporada que ve. Una carta harmoniosa i equilibrada, virtuts que l'edat professional -en Ramon és un grandíssim jove- han anat assentant i consolidant i establint-ne un estil que ja li és propi.
Aperitius que estimulen la gana, com cal, destacant-ne el cucurutxo de xoriç. Amanifa fresca i seca en dos serveis i presentacions, un compendi d'imaginació refrescant. La seva hamburguesa d'ànec amb gelat de mostassa verda, un clàssic infal·lible. Crema-sopa de porros i germinats, lleugera, amb un contundent ou ferrat de rovell saborosíssim. Roger amb ruibarbe, genuïnament mediterrani. I garrí confitat, amb endívia cuita en carbó i cirera, melós i cruixent, evocant la memòria dels grans plats de porc que deixen petja (aconsello prendre'n un de sencer). De postres, és sabut, el "tot xocolata" és el marc i el contingut de l'univers dolça d'en Freixa. 
Madrid acull la proposta d'una oferta que en va coixa. Per molts anys Ramon!

No hay comentarios: